Pelicules sobre la lluna🌑🌒🌓🌔🌕🌖🌗🌘🌚

                                                                 LLUNA

Quan es parla de la Lluna, com en molts altres temes, el nostre cervell la minimitza, com si no fos tan gran com sembla. Però la Lluna és enorme, i trobar la bandera dels Estats Units a la Lluna és pitjor que buscar una agulla en un paller. Les pel·lícules de la Lluna, o millor dit, per a aquella època, les cintes o filmacions de la Lluna, són el tema que ara debatrem.

Són reals o falses?

Primer de tot, avui en dia la intel·ligència artificial pot modificar vídeos, i no és coincidència que molts, a finals de 2025, fossin alterats i guanyessin mala fama. Així que no tenim en compte vídeos que siguin públics des de 2022.

Durant la Guerra Freda va sorgir una discussió entre els Estats Units i Rússia: qui tenia la tecnologia més avançada. Com que no es podien diferenciar perquè semblaven estar al mateix nivell, van decidir superar els límits proposant anar a la Lluna. Es van enviar animals de prova i es van construir naus espacials.

Hi va haver molts Apol·lo, des de l’1 fins al 17, però el més conegut és l’11, Apollo 11. En el vídeo es mostra clarament que l’Apollo 11 va aterrar perfectament, però segons algunes investigacions d’aquell moment es creia que a l’espai no hi havia gravetat. Tot i això, molta gent incriminava els Estats Units perquè la bandera semblava moure’s amb el vent. Les preguntes eren: si la teoria diu que a l’espai no hi ha ni oxigen ni gravetat, com es movia la bandera?

La bandera només feia moviment mentre els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin interactuaven amb ella. Una altra acusació era: “Per què no es podien veure les estrelles al fons?” Les càmeres d’aquella època no eren de bona qualitat ni d’alta gamma, i no podien captar bé els punts de llum a l’espai, sobretot la càmera que van enviar a l’expedició.

La Hasselblad 500EL, és a dir, la famosíssima càmera de l’espai que ho va gravar tot, no era perfecta, però es va crear amb un propòsit: gravar l’allunatge. No era una càmera molt potent, i es va dissenyar de manera que no explotés per la pressió.

L’última acusació també tenia a veure amb la càmera, i la gent no se’n va adonar durant molt de temps: les ombres. Les ombres apuntaven en diferents direccions, com en un estudi de gravació amb diverses llums. Però això va ser a causa de la càmera i del Sol. La càmera es podia assemblar una mica a les de 360 graus d’avui dia, però no eren tan potents com per fer una imatge realment de 360°. L’objectiu era mostrar tot el possible, i segons els informes el Sol s’estava ocultant, cosa que va provocar que la càmera distorsionés les ombres.

A més, les roques extretes de la Lluna s’assemblaven molt a les de la Terra, però no eren exactament iguals: hi havia una petita diferència en la composició. Com la majoria sabem, la Lluna i la Terra van ser una sola massa fa molt temps, però l’espai va influir en la seva forma, igual que ho van fer els meteorits.